divendres, 22 de maig del 2015

Projecte: Jocs Populars Valencians

Per a acabar amb el blog i, en conseqüència amb el curs i l'assignatura, volem ficar els jocs que hem anat trobant durant l'elaboració del nostre projecte final.

Són jocs que ens han paregut molt entretinguts e interessants i volem ensenyar-los i plasmar-los al Blogg del curs per a que també formen part dels aprenentatges de l'assignatura.

Com que són jocs populars Valencians hem volgut mandindre esta entrada amb la llengüa originària de la nostra terra i ser fidels a l'ideoma en el que els nens i nenes es passaven hores jugant-los i divertint-se d'una manera tan simple com es a través del joc.

Ací deixem el nostre petit homenatge a la història dels jocs populars valencians:



CURSA DE XAPES:



Material: Xapes i guix

Nombre de participants: Dos.

Situació inicial: Es dibuixa a terra un circuït amb una línia de sortida. Els i les participants hi col·loquen les xapes.

Desenvolupament del joc:


  • 1. Es determina un ordre de participació.
  • 2. El joc consisteix en completar el trajecte abans que la resta de participants.
  • 3. Per colpejar la xapa s'ha de fer impulsant-la amb el dit índex.
  • 4. Un participant pot anar tirant mentre no se surti del trajecte. En el moment que això passa perd el torn i espera allà on s'ha quedat a que li torni a tocar.
  • 5. Quan un participant xoca amb una altra xapa, ha de retornar a la línia de sortida
  • 6. Guanya qui recórrer l'itinerari més ràpid.


 SET I MIG


Origen: Hi ha una variant a Nules (Castelló)

Material: Talons i guix

Nombre de participants: entre 2 i 4.

Situació inicial: Es dibuixa a terra un gràfic com el de la fotografia. Es marca una línia de llançament.

Desenvolupament del joc:
  • 1. Per torns, els i les participants llancen un taló de sabata, mirant de sumar els punts que hi ha dins de cada quadrat, per aconseguir 7 i mig.
  • 2. Si el taló cau en una ratlla, val mig punt.
  • 3. Si un participant es passa de set i mig perd.
  • 4. Els i les participants poden plantar-se i deixar de tirar quan ho creuen oportú per no passar-se de set i mig.
  • 5. Guanya aquell que suma set i mig de forma exacta o que més s'hi acosta en el moment de plantar-se.


EL PIC I PALA

Nombre de participants: És un joc que es juga per equips, però el nombre de participants pot variar depenent de la gent que hi vullga jugar. Els equips poden ser grups menuts, mitjans i grans, però el ideal seria un grup menut, ja que seria 8 membres per equip i si contarem tots els participants del joc ja seria un grup gran (mes de 15 jugadors en total).

Tipus de jocs: És un joc tradicional, que ja coneixien els avis i besavis, i que, fins i tot, s’ha trobat restes d’aquest joc a la prehistòria. És un joc deportiu, amb la necessitat d’una motricitat prou elevada.

Duració: El joc es desenvolupa fins que s’arriba a un nombre de punts, estipulats prèviament pels dos equips abans de la partida, o bé fins que s’eliminen tots el jugadors d’un equip, guanyant l’altre conjunt, encara que en el moment de l’eliminació de l’últim jugador contrari, tingueren menys punts que els contrincants.

Material necessari: consisteix en una branca recta que tradicionalment ha sigut de taronger, d’entre 50 i 65cm. de llargària, i d’una grossària apta per a que siga empunyada amb una sola mà; aquesta rep el nom de “pic”. De la mateixa fusta es fa la “xulla”, d’uns 12cm. de llargària i uns 2,5cm. de diàmetre, amb puntes retallades als dos extrems.

Desenvolupament del joc: El joc consisteix en fer saltar la xulla dins del rotgle, colpejant-la amb el pic en un dels seus extrems, i una vegada a l’aire tornar-la a colpejar per enviar-la el més lluny possible.
Els membres de l’equip contrari, col·locats enfront del cercle, i a una distància prudencial, replegaran la xulla i des del lloc on ha caigut, hauran de llançar-la amb la mà, per tractar de tocar el pic que ara, estarà col·locat a terra damunt de la línia més allunyada del cercle. Si la xulla aconsegueix tocar el pic, el jugador que el tenia quedarà eliminat, però si no és així, aquest mateix jugador tornarà a colpejar la xulla i tractarà d’enviar-la el més lluny que puga.
Després d’aquest colp, l’equip en possessió del pic, calcularà la distància que ha quedat entre el rotgle (contant els 6 pics d’amplària del rotgle) i la posició de la xulla, mesurada en llargàries de pic. Si l’equip contrari estima que el nombre de “pics” es possible que existeixca, donarà el mateix nombre de punts a l’altre equip. Si pel contrari creu que la distancia no existeix, la farà mesurar; si aquesta es correcta, l’equip llançador acumularà el doble dels punts, i si pel contrari, la distancia fora inferior, seria l’equip receptor el que acumule el doble del punts.


EL JOC DEL CANUT


Descripció del joc: El canut és un tro´ de canya que s’ha tallat del marges d’alguna sèquia o rieró.
Dibuixem un cercle al terra, utilitzant el canut com a radi.
Al centre situem el canut i al sobre d’ell les monedes (xavos) que s’aposten els participants.
Antigament es decidia l’ordre de participació llançant monedes a una paret o línea dibuixada al terra i guanyava qui més prop de la línea o la paret situava la seva moneda.
Una vegada decidit l’ordre de participació els participants es situen darrere una línea marcada a certa distancia i cadascú llança les dos monedes. Es tracta de pegar-li al “canut” i traure’l del cercle.
Qui el traga, guanya totes les monedes que queden al cercle.
Si tira el “canut” però no el trau del cercle, es queda amb les monedes que hi ha fora d’ell i es torna a posar vertical amb les monedes que queden o amb noves apostes.

Material: monedes, canya y tisa.

Nombre de participants: Es un joc individual, però pot jugar un gran nombre de grups, a partir de dos persones.

Espai: Per a jugar en la carrer o a l’ interior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada